LA MEVA AVENTURA DE LA ROUTE 66 (JUNY 2013)
Aquesta aquarel•la pretén reflectir el que per mi va ser un viatge de quinze dies en solitari damunt d'una Harley, que em va permetre travessar Estats Units des de Chicago fins a Los Ángeles, conèixer personatges i paratges singulars i gaudir de la seva hospitalitat.
Desprès de la meva tornada molts amics i coneguts s'han interessat per aspectes relacionats amb la Route 66; uns per curiositat, altres perquè estan planificant dur-la a terme en un futur, així doncs, he decidit penjar-la a la meva Web i deixar-la a l'abast de tothom.
CONSIDERACIONS, COST I RECOMANACIONS
Si entreu a qualsevol de les Webs que parlen del tema, veureu que ofereixen el servei integral de viatges en avió, lloguer de la moto, hotels, restaurants, assistència d'un guia i altres serveis complementaris que suposen un programa on tot està previst i resolt.
En el meu cas, des de el primer moment de la planificació vaig cercar aquest component d'aventura que la Route 66 té en el seu ADN i quan el meu avió es va enlairar del Prat l'únic que tenia reservat era l'hotel de Chicago (Imprescindible per Immigració U.S.A.), la Harley i el vol de tornada des de Los Ángeles al Prat.
En tot moment (Tant en zones urbanes com rurals) em vaig sentir segur i la disposició de la gent va ser positiva i fins i tot jo diria amable. Durant els quinze dies vaig viure algun petit problema i tinc que dir que la gent sempre es va brindar espontàniament per ajudar (sense demanar-l'hi) i quan vaig necessitar informació o ajuda me la van donar de absolut bon grat.
El meu equipatge anava amb una motxilla lligada amb gomes al seient del darrere de la moto i en alguns llocs es va quedar en un aparcament al aire lliure durant un hora junt amb el casc sense que ningú el toqués. (podria ser que vaig tenir sort)
Dormia vuit hores i hem llevava en funció de l'hora a que havia anat a dormir la nit anterior. Feia sempre un BON esmorzar (U.S.A. style) i els meus dinars consistien en birres, Red-Bull o la beguda que em venia de gust (feia molta calor). Tenia la ruta prèviament programada per trajectes i al arribar als voltants de la ciutat de destí, albirava com els indis per trobar el MOTEL on passar la nit. La recerca era fàcil perquè des de les Interestatals (autovies) pots divisar els cartells amb que s'anuncien (Days Inn, Travelodge, Motel 6, Super 8 i altres).
Em dutxava, descansava un ratet i anava a fer un volt per veure el poble i trobar un restaurant per endrapar un bon sopar. El programa sempre estava obert a tot tipus de canvi en funció del dia a dia.
En previsió de possibles contingències, els tres darrers dies a Los Ángeles eren per fer turisme i em donaven la tranquil•litat per si es produïa qualsevol retràs.
El COST total que va suposar per mi la Route 66 es el següent:
• Vols Barna-Chicago i Los Angeles-Barna: 1266 €
• Lloguer Harley (Eaglerider, assegurança top): 1762 €
• Assegurança vida, accident i repatriació: 40 €
• Hotels: 790 €
• Combustible: 208 €
• Restaurants i altres: 587 €
TOTAL: 4.653 €
Dins de l'apartat RECOMANACIONS trobarem aquelles que podríem qualificar de IMPRESCINDIBLES:
• ESTA (Sistema Electrònic per Autorització de Viatges) que podreu gestionar per Internet. Aquest document es imprescindible per passar la duana.
• PASAPORT ELECTRÒNIC vàlid per sis mesos.
• CARNET DE CONDUIR INTERNACIONAL que podreu gestionar a Tràfic amb una foto tipus carnet i 9,60 €.
• RESERVA HOTEL al menys per la primera nit.
• DOLARS EN BITLLETS, jo vaig prendre 500 $
• TARGETA DE CRÉDIT
• CONVERTIDOR PER ENDOLLS ELECTRÒNICS USA (Són diferents als d'aquí)
Hi ha unes altres RECOMANACIONS ACONSELLABLES:
• Equip impermeable per moto (molt probable que plogui algun dia, o més d'un).
• Camises o jerseis de màniga llarga (protecció pel sol). Al mes de juny em va ser impossible resistir la jaqueta de moto Standard per l'alta calor que feia.
• Guants fins (protecció pel sol).
• Llibret amb el detall del viatge; llocs, hotels, restaurants i museus emblemàtics. L'amic Pep Motero em va regalar "ROUTE 66" escrit per Víctor Muntané Pavillard que em va ser molt útil.
• Mapa per etapes que es podeu baixar d'Internet.
• Crema de protecció solar (graduació alta) i gorra
• Motxilla impermeable i gomes per subjectar-la al portaequipatges. La meva pesava 8 Kg. i això va suposar no haver de facturar-la a l'aeroport a més de comoditat per portar-la damunt durant tot el viatge.
• Als estats de Califòrnia i Arizona repostar abans que la reserva de "gassofa" marqui 50 Milles (80 Km) perquè en alguns trajectes les gasolineres són escasses.
• Procurar conduir sempre deixant una distancia amplia fins el vehicle precedent perquè és molt freqüent trobar restes de neumàtics de camions, armadillos, guineus i cérvols a l'autopista. Curiosament les tanques de protecció laterals no passen de ser filferros subjectes a postes de no més d'un metre d'alçada.
• Si al vostre programa teniu previst visitar Las Vegas, procureu que no caigui en dies de cap de setmana perquè és mes car i esta ple de gent.
BREUS COMENTARIS I FOTOS DEL DIA A DIA
Per mantenir el contacte amb família i amics vaig optar per fer un e-mail diari a l'arribar a l'hotel. Seguidament es reprodueixen aquets catorze e-mails.
19/6/2013 CASTELLVELL – BARNA – ESTAMBUL - CHICAGO
Avui és el primer dia de la meva aventura "ROUTE 66".
Atenent els suggeriments d'uns amics he decidit fer un e-mail cada dia que sigui possible amb alguna foto i comentaris del que aquell dia hagi vist i viscut.
L'estelada que onejarà al darrere de la moto, representa el meu esperit i el d'aquells que si identifiquin.
El viatge comença a Chicago i s'acaba a la platja de Santa Mònica (Califòrnia) el proper dia 2 de juliol. Si voleu veure el programa del viatge només cal que entreu pel Google a les pàgines de "PROGRAMA ROUTE 66".
Avui m'he passat el dia entre avions i aeroports. He anat de Castellvell al Prat amb la meva moto; a la foto veureu el trista i sola que s'ha quedat.
El vol ha estat Barna – Estambul (escala) – Chicago amb sortida a les 6,00 h. i arrivada a les 17,25 (sempre hora local). Duració total del trajecte 18 h. 25 m.
He sopat entre mig de gratacels al Down Town de Chicago, molt prop del llac Michigan que és gairebé un mar.
Demà a les 10 h. vaig a recollir la Harley: Hui... Hui... Hui....................... Quina emoció i quina cagalera.
Muas per tots.
20/6/2013 CHICAGO - CARLINVILLE (ILLINOIS) Interestatal 55
He començat amb el típic esmorcar USA (Ous ferrats amb bacó i Coca-Cola) per agafar forces.
Ha estat un dia molt interessant, al matí he recollit la Harley que és del model HERITAGE SOFTAIL, una bestiola que té 1.600 c3 i pesa 330 Kg. Quan li retorces la maneta fa un escàndol que a les primeres vegades fins i tot m'agafava Yu-Yu.
He enfilat per la interestatal 55 i la primera parada ha estat Joliet, on he tingut que cercar un lloc per comprar aigua perquè m'estava deshidratant per la xafogor que feia. He posat la jaqueta i els guants dins d'una de les bosses del darrere i he seguit viatge amb un polo prim i tots els braços i la cara embetunada de protecció solar del 70 Desprès he anat parant a diferents llocs tradicionals de la ruta com Odel i Pontiac on he passat per trams de la original Route 66 que està com podreu veure a la foto
He acabat a Carlinville, un poblet situat al bell mig de l'esplanada que és aquest país (Al menys la part que he vist fins ara: Ni una trista muntanya) 350 Km. de camps d'alfals, blat i panís. Tenia prevista la parada a Springfiel, però com que és la capital de Ilinois i per tant molt gran, he preferit un poble més tranquil.
La senyera que amb tanta cura em va cosir la Carme se'n ha anat a norris i a l'arribar a l'hotel l'he tingut de recomposar gracies a les hàbils diligencies d'una recepcionista molt simpàtica que es diu Rachel. Ara acabo de sopar i me'n vaig a dormir.
Siau.
21/6/2013 CARLINVILLE – ROLLA (MISSOURI) Interestatal 44
Hola a tots des de Rolla (Texas)
La ruta va sobre lo previst, la Harley segueix petant molt be.
Avui he visitat Mt. Olive, un poblet encantador amb les cases d'un jardí molt gran, amb gespa perfectament tallada i la bústia dalt d'un pal.
He pogut visitar una d'aquelles gasolineres del segle passat que manté tot l'aire de la Route 66. Desprès he arribat a St. Louis on he fet un tomb per la ciutat i he vist el seu espectacular arc metàl•lic de 150 m. d'alt, allí m'he trobat amb un altre Harlero solitari com jo i hem anat a fer benzina i una birra perquè la calor segueix apretant de valent.
A St. Claire he anat a visitar un xiringuito d'indis cherokees i m'he comprat un collaret amb una punta de fletxa. La putada és que a l'etiqueta deia Made in China (deu ser dels que ven el Pere Solé). ;-))
Ara estic a Rolla i com que això ja és Texas als restaurants serveixen uns filet de Quilo que si te'l acabes amb mig hora no te'l cal pagar.
La sorpresa del dia és que al mirar pel retrovisor no he vist la seniera. El vent se l'ha emportat i quedarà per sempre més a terres americanes. En el seu lloc em posaré la meva super-gorra seniera que veureu a la següent foto.
Res més boys and grils, s'ha fet de nit i demà toca matinar.
Que tingueu tots un bon cap de setmana.
22/6/2013 ROLLA – TULSA (KANSAS) Interstatal 44
Primera parada a Springfiel on m'he trobat pel carrer al Bart Simson que tornava de fer el seu torn de nit a la central nuclear :-)) Per aquelles casualitats de la vida he pogut seure a la cabina d'un avió F-16 per fer dentetes al Josep M. Sans.
La propera parada ha estat Miami, he visitat un museu de la 66 que faria les delícies del Pepo Motero.
Anant per l'autopista cap a Tulsa m'he quedat sense benzina a l'alçada de Cleramore. S'han parat una bandada de sis Harleros; tots negres I.... molt negres. M'han donat un cop de mà .......... de bon rollo. He pogut arribar a la benzinera sense trucar a la poli, cosa que no m'hagués fet cap gràcia. A la benzinera m'he trobat una altra manada de motars,... aquesta vegada blancs.
El paisatge fantàstic; boscos, sembrats, colines que no arriben a muntanyes, petits llacs i un munt d'àguiles que volen alt.
23/6/2013 TULSA – CLINTON (OKLAHOMA) Interestatal 44 i 40
He anat rebent les vostres contestes per e-mail i vos ho agraeixo perquè així m'assabento de que passa a Catalunya.
Avui al restaurant que esmorzava he conegut al Filiberto Macias, un mexicà que fa 30 anys que viu a Tulsa i hem tingut una interessant conversa sobre les coses de U.S.A. vistes per un inmigrant.
He visitat Oklahoma que, al ser diumenge estava absolutament deserta.
Tot el trajecte amb un sol que trencava les pedres, ............. m'estic quedant negre com el carbó. Paisatge pla com el mar i més llacs petits com els d'ahir.
He arribat a Clinton i he visitat el museu de la Route 66, ple de records nostàlgics i mil propostes perquè compris regals.
Avui he trobat l'autèntic MOTEL americà de les pel•lícules, i............... a més, baratet.
Bona nit.
24/6/2013 CLINTON – AMARILLO (TEXAS) Interestatal 40
A la sortida de Clinton m'he trobat amb un canó autopropulsat de la batalla de las Ardenas.
Shamrock és un típic poble de Texas on fa 100 anys els pistolers es fregien a trets. Es pot visitar l'antiga benzinera.
A l'arribar a Amarillo hem visitat el "Cadillac Ranch" amb dos noies suïsses que vaig conèixer a l'hotel de Clinton. A la nit hem anat a sopar a un autèntic restaurant texà, on et serveixen STEACKS de 1 Kg. Si tel acabes en mig hora no pagues res (Hi ha verdures d'acompanyament)
66116
I ............... Bona nit i tapet.
25/6/2013 AMARILLO – ALBURQUERQUE (NEW MEXICO) Interestatal 40
Esmorzar a Amarillo, previsió del temps: SOL. hauré de buscar una solució perquè si no quedaré fregit.
La part Sud de l'estat de Texas és una planitud en la que tan sols veus la ratlla de l'horitzó; sense arbres, ni cases, ni besties,...... ni res.
A l'entrar a New Mexico et trobes un paisatge casi desèrtic, però amb muntanyetes, la temperatura puja i al primer poble Tucumcari m'he trobat molta gent parlant mexicà. Visito la benzinera antiga i museu de la Route 66.
Santa Rosa era el següent, un poble petit, però que té museu i un estany amb aigua termal.
Ara estic a Alburquerque i aprofito per posar al corrent correus i fotos.
Salut per tothom.
26/6/2013 ALBURQUERQUE – HOLBROOK (NEW MEXICO) Interestatal 40
A primera hora d'avui he passat per un poble amb el nom de El Quemado, les pedres són totalment negres i fa molta calor.
Desprès he arribat a Grant, on es troba una antiga mina d'urani he conegut a un ex-combatent de Vietnam amb qui hem fet petar la xerrada.
Al passar per una reserva d'indis navajos he parat a visitar el poble i comprar quatre detalls pels meus nets.
A Gallup he visitat un hotel mític on han estat un munt d'estrelles de cine i és una icona de la 66. Allí m'he trobat amb dos motars "Harleros" italians que fan la 66, però a l'inrevés, de Los Ángeles a Chicago.
A l'autopista hi ha hagut un accident i hem estat dues hores parats.
Ara estic amb un hotel de Holsbrook amb unes habitacions que són tendes d'indis (d'aquestes que semblen un cucurucho invertit). Al restaurant on he sopat he conegut al Matheo Yubas, un mestre d'aritmètica amb qui he compartit taula i una interessant conversa.
Apa fins la propera. Deuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
27/6/2013 HOLBROOK–LAS VEGAS (ARIZONA) Interestatal 40-180-64-93-40
A primera hora visito Joseph City, el meu poble a USA que té un munt de cavalls pels cowboys que encara queden.
He pogut adonar-me que aquí els trens tenen una llargada espatarrant i quan circulen per aquestes planituts semblen serps (97 vagons)
Visito una tenda d'armes a Flagstaff on tenen tot tipus de pistoles i fusells (fins i tot CETMES). No en puc comprar cap perquè no tinc prous cales i no passaria la duana.
Visito el GRAND CANYON; Això impressiona.
Enfilo cap a Las Vegas i arribo de nit, però l'aire crema com si fos de dia, passejo amb la Harley per LAS VEGAS BOULEBART on hi ha tots els casinos grans, em registro amb un de trenta pisos d'alçada (Rio), perdo els cales a la ruleta i me'n vaig a dormir.
28/6/2013 LAS VEGAS – VICTORVILLE (NEVADA) Interestatal 15
Avui ha tocat esmorcar taquitos i frijoles mexicans.
Travesso el desert de MOJAVE i desprès el DEATH VALEY, cau un sol de mil dimonis i la temperatura és de 50 graus, quedo rostit i em recupero a JIMBO'S BAR amb cervesa i aigua (4 litres) Avui per primer dia he fet migdiada. Estava mort.
Desprès que l'amic Jimbo m'oferís gentilment una dutxa que tenia al exterior del bar i que em va ressucitar fins i tot amb camisa posada vaig tornar a l'interior i al costat de la barra em va cridar l'atenció un cartell que invitava a reflexionar.
Ara soc a Victorville i ja sento l'olor de les platges de Santa Monica que espero veure demà i banyar-m'hi, perquè aquest és l'objectiu subliminal del meu viatge.
NA. NIT.
29/6/2013 VICTORVILLE – VICTORVILLE (CALIFORNIA) Interestatal 15
He decidit recomposar la ruta perquè m'havia deixat coses importants per veure, així que he tornat endarrere a Calico per visitar un poble fantasma (ara rehabilitat) que va ser molt important en els temps de febre de l'or. Molt, molt...... interessant.
Després he anat a veure el restaurant de la Peggi Sue's molt anomenat a la 66 perquè la seva decoració consisteix en figures a alçada natural d'artistes tan famosos com Marilyn, Elvis, Sinatra i altres.
Seguidament m'he arribat a un bosc de botelles, obra d'un "artista" inspirat que es diu Elmer E. Long. No es pot explicar, la foto vos en donarà una idea.
He sentit per la tele que al desert de DEATH VALEY (que hi vaig passar ahir) s'ha enregistrat un record històric, arribant als 56 graus. Això no ho resisteixen ni els escorpins.
Apa, demà sí, cap a Los Ángeles
NA NIT.
30/6/2013 VICTORVILLE – LOS ANGELES (CALIFORNIA) Interestatal 15
Avui he començat amb un esmorzar vegetarià: fruites i torrades amb melmelada.
A l'arribar a San Bernardino he entrat a una església Baptista per fer un Seven-up perquè estava amb la boca que semblava una espardenya. Allí he conegut una família típica de negres, un diumenge que van a missa; Molt simpàtics. El poble no tenia gaire cosa interessant.
Desprès d'un viatge no massa llarg per l'autopista he arribat a Los Ángeles i per SUNSET STREET, (a la fi) a Santa Mónica i les seves immenses platges. M'he banyat a les fredes aigües del oceà Pacífic que com veureu a la foto, de "pacífiques": RES DE RES.
M'he enregistrat a l'hotel i aquesta nit ho celebraré amb un bon sopar a la vostra salut.
SIAU
1/7/2013 LOS ANGELES – LOS ANGELES (CALIFORNIA) Interstatal 405-10
Els dilluns toca turisme i desprès d'esmorzar a l'hotel (On hi havia una convenció de models-tias a la piscina) he enfilat cap el CHINESSE THEATER que és on fan els Oscars. Allí m'he trobat amb una parella d'Albacete...... que feien una petita ruta en Harley. Se'm assegut a fer una birra per celebrar-ho. Allí he vist les estrelles a terra i les mans gravades dels mites del cinema, junt amb tot el show que tenen muntat.
Desprès m'he arribat a UNIVERSAL STUDIOS on la productora té una infraestructura increïble. M'he enrotllat amb dos estudiants coreanes i hem fet petar la xerrada mentrestant preníem un refrec.
M'he arribat al centre de la ciutat on hi ha els grans edificis i oficines.
Per la tarda tocava piscina i llegir el diari.
Me'n vaig a sopar. Deeeeeeuuuuuuuu..........................
2/7/2013 LOS ANGELES – LOS ANGELES (CALIFORNIA) Interstatal 405-10
He aprofitat el darrer matí per fer un bany "autèntic" a la platja de Santa Mònica i fer-me la foto al costat del monument a Will Rogers (Creador e impulsor de la Route 66)
A Santa Mònica he comprat la meva samarreta emblemàtica.
Desprès he tornat la Harley i ........... Aquí s'acaba l'història.
Aquest és el darrer e-mail. Ja no fotre mes la pallissa. Demà agafo l'avió i arribaré a les 23,30 h. del dia 4. De allí a Castellvell.
Petons per a tots.